Per Gerard Rodríguez
Hi havia
una vegada, una nit de Nadal plujosa, en Pau estava jugant i la Laia estava ajudant a la mare a
preparar el sopar per tots els convidats.
Ja era hora d’anar a picar el tió perquè cagués els regals. A la nit quan tots
estaven sopant va venir el Pare Noel i només va deixar un paquet.
Al dia següent
quan estaven tots a casa d’en Pau i la Laia l’oncle, el cosins, els avis, el pare, la mare
etc... Van anar a obrir els regals i es van adonar de que només va deixar un
paquet. En Pau va preguntar:
-
I com el repartirem si només hi ha un?
El cosí
va contestar:
-
Doncs un tros per a cada un.
Però l’oncle
va respondre:
-
Però i si no arriba per a tots? El
paquet és mitjà, si fós gran el podrien tallar.
El cosí
que era el més llest de tots va obrir el paquet. Quan va treure el paper de
regal es va donar compte de que era un bingoloto. A la caixa va llegir que
podien jugar 24 persones i van poder jugar tot el temps que volien fins que se’n
anessin tots a casa.
Després
va llegir les instruccions, deien:
Instruccions
del joc:
Hi han
90 pilotetes. A cada piloteta hi ha
un número de l’1 al 90. Cada piloteta té
un forat que li correspon. Les fitxes serveixen per quan diguin un número que
està en el teu cartell i la fiques a sobre.
El pare va dir:
-
Carai! Les instruccions són molt
difícils.
La mare
cantava i nosaltres posàvem les fitxes.
El pare
va fer línia i en Pau va fer bingo després vam fer una altre partida la mare i
en Pau van fer línia a la vegada i al bingo vam empatar: la mare, el pare,
l’avia, el oncle i en Pau. No sabien que s’emportava els diners que hi havia en
la capseta petita i al final de la nit ven decidir qui se’ls emportava i al final la persona que se’ls endur
va ser l’oncle. Després ens vam anar cap a casa del oncle i vam fer una festa i
ven seguir jugant al bingo loto.
Quan ja
havia acabat el dia del Pare Noel van arribar els reis. Estaven a dilluns 3 de
gener de 2015. Estaven preparant l’arbre
de Nadal amb totes les boles, els angelets i les llums de colors. Després van
preparar el Betlem amb totes les figuretes: la Verge Maria, Sant Josep, Jesús, la senyora dels ous, els
pastors, els àngels i el caganer. Quan va arribar el dia 5, a la tarda van anar
a la cavalcada de reis. Llavors van veure una paradeta de xurros i van comprar
uns quants per tots. Després van anar a casa d’en Pau i la Laia i es van menjar
els xurros. Van comptar els caramels de la bossa de la cavalcada en total hi
havien 174 caramels i van repartir-los entre tots. Després van sopar a casa de
en Pau i la Laia. Hi havia pollastre rostit amb patates fregides i truita a la
francesa. En Pau va dir:
-
Mare el pollastre està boníssim!
I la
Laia estava pensant:
-
Demà serà un gran dia perquè és el dia
de reis!!!
Al dia
següent quan la Laia es va aixecar va anar al menjador en silenci per veure els
regals. Va al·lucinar perquè va veure més del compte com que hi havien tants es
va estranyar i va pensar:
-
Aquí estan els regals de tota la família.
Després
va anar al llit de la mare i el pare i va començar a votar com una boja al llit
i va dir:
-
Mare, pare veniu ràpid que els reis han
vingut!
I la
mare va dir:
-
Laia esperat a que estem tots perquè
encara en Pau esta dormint i el pare igual. Un moment, ara anirem.
Quan ja estaven tots desperts van anar cap a l’arbre de
Nadal i van veure tots els regals que hi havia a sota de l’arbre. La Laia va
dir:
-
Pare a que hi han molts regals.
El pare
li va contestar:
-
Si Laia si que hi ha molts si.
I en Pau
va dir:
-
Mare meva hi ha moltíssims.
Van
obrir tots els regals que li pertocaven.
Després
van venir els avis, els oncles i els cosins i van obrir els regals que faltaven
seus perquè hi havia regals d’amics i coneguts.
Quan en
Pau va obrir el primer regal va dir:
-
Alaaaaaaa, un Ferrari teledirigit!
M’encanta!!!
Després
la Laia va obrir el seu regal i va dir:
-
Visca! És la nina que vaig demanar!
I entre
tots els crits que van fer quan van veure els seus regals després van es van
fixar en que els regals eren de persones que no coneixien i el pare va dir:
-
Mare meva Andreu Garcia però qui es
aquest home!!
I la mare va dir:
-
I aquesta qui és, Berta Pujol que
estrany.
I
després en Pau es va fixar que a sota de la manta del tió hi havia una nota que
havien deixat els reis que deia:
Hola que tal família sentim molestar-vos però es que
aquest any tenim molts regals que repartir i per això hem deixat uns quants a
casa vostra per descarregar una mica que venim molt cansats. Necessitem que ens
ajudeu a repartir-los perquè quan tornem
a casa vostra no els podrem repartir perquè serà de dia.
Firmat els tres reis d’Orient
En Pau
va dir:
-
Mans a l’obra!
