viernes, 24 de marzo de 2017

La primavera


LA PRIMAVERA


Vitia Comas

La primavera es un moment de colors ,i molta claredat, els arbres floreixen.

És el període que les flors es converteixen en somnis alegres ,les amistats ,les rialles concorden en aquests dies tan bonics. Amb els amics te’n vas en un camp i que en uns arbres hi han pomes verdes. És un temps de passar amb família i amb els germans. La pluja fa que els pagesos es converteixen en persones  alegres. A la platja no és un lloc per anar en aquest mes però si que és un moment per disfrutar de la brisa que t’acaricia la cara .La vegetació creix ,els animals son fàcils de veure  interactuant amb la natura. Les fulles canvien de color segons l’estació. És aquell temps que puc gaudir més de la natura sencera.

Atac terrorista a Madrid



L’ atac ha estat produït per les forces de les bandes d’ETA i els Yihadistes.



A Madrid ha succeït un acte terrorista de cuatre explosions, dos al Parlament dels diputats i

els altres artefactes  han explotat a l’aeroport de Barajas i les líneas de trens.

Fa setmanes la policía va trovar un pis pled’estratègies per cometre uns horrorosos atacs terroristes.

Aquest matí un conductor d’autobús ha confessat que ha transportat als participants d’aquest esdeveniment tant esgarrifós.

Ha  passat a les 11:00 hores  les primeres amenaces. I després han atacat amb tot l’armament fort. Per conquistar el món amb la religió musulmana en el nom d’Alà.

Han mort més de 12.000 persones i 570 persones en estat crític. Això encara no s’ha acabat, l’exèrcit per el carrer, alerta máxima. Els d’ETA i els yihadistes tenen rehens, el Rajoy i Pablo Iglesias.

Vitia Comas

BARÇA VS REAL MADRID
Hi ha algunes dades que diuen que un és millor que l’altre:

-Títols

-Partits guanyats i perduts d’aquest any

-Qui a guanyat més clàsics

TÍTOLS
                                                                      Real Madrid             Barcelona
Copes d’Europa (Champions League):           XI                              V      
                              Mundials de Clubs:           II                              III
                     Copes Intercontinentals:          III                           
                        Supercopes d’Europa:            III                             V                  
                               Copes de la Uefa:             II                             
                                              Lligues:            XXXII                        XXIV

Nicolás Roura, continuarà...
                                  Copes del Rey:               XIX                        XXVIII
                     Supercopes d’Espanya:                IX                          XII
                             Copes de la Lliga:                   I                        II
                      Petites copes del Món:                  II                       
                                 Copes Llatines:                   II                      II
                              Copes Regionals:                XVIII                    
                      Trofeus Mancomunats:                 V                        

martes, 14 de marzo de 2017

POESIA EN CATALÀ


La meva germana
Gerard Roca

Fa vuit anys que la meva mare em va sorprendre amb una noticia

no era pas una carícia

i venia amb el meu pare.

Em van agafar entre els dos i...

La sorpresa era que la meva mare estava embarassada.

Jo estava molt emocionat.

Caram!! quina abraçada.

Ho recordo com si fos ara.

Era com una nina, molt petita

amb poc cabell però amb dos botons a la cara

que em miraven fixament.

Molt abrigada, amb més capes que una ceba,

era com a un armari ple de roba a casa meva.

Les mans les tenia fredes com el gel,

i es ungles petites com grans d’arròs

i esgarrapaven com les d’un gos

era molt mona però a la vegada molt ploranera.

Ja la teníem aquí, per ara i per sempre.

UNA EXCURSIÓ PEL BOSC



Una excursió pel bosc
Gerard Rodríguez

Al 2009 vaig anar a una excursió amb la meva família i uns amics. Vam anar a un bosc el camí era estret, ensorrat i amb molta pols. Quan estàvem a la meitat del camí vam veure un pi gegant. El pi estava en un descampat. Aquest pi estava aguantat amb troncs i claus ja que tenia un gran tall al seu tronc. Era la única manera de fer-lo viure i que s’aguantés. El primer tronc era molt gran i després ja començava la ramificació. Al final del camí hi havia una capella amb una Verge. A dins ens vam fer una fotografia i vam tornar. Va ser un dia espectacular.


jueves, 9 de marzo de 2017

Per Oscar González


Abans d'aquest minut 85, van passar un munt de coses que ningú recordarà. Des d'aquest minut 85 i fins a dins de molt temps, la imatge del partit entre l'Esportiu i l'Atlètic serà la de Fernando Torres tirat en el sòl, inconscient, després d'un xoc amb Alex Bergantiños. Àrea pròpia. Una pilota ploguda del cel. Torres, d'esquena a la seva porteria, ho mira caure. Ho caboteja cap a enrere i, sense temps per res més, el xoc amb el rival és terrorífic. Cau al sòl com un fardell i copeja amb la cara en l'herba. José María Giménez, que estava just al costat, es porta les mans al capdavant, es gira demanant ajuda als metges -«una ambulància, una ambulància», crida- i s'agenolla al costat del seu company per intentar fer-li... Pel que sigui, perquè al costat d'ell s'agenolla també Gabi i Vrsaljko. El croat s'abalança sobre ell i li fica el dit en la boca intentant treure-li la llengua perquè no s'ofegui. No li dóna temps. Ja arriben els metges. A partir d'aquí, cinc minuts angoixants. L'alè del deportivismo Futbolistas plorant, Giménez amagat sota la seva samarreta, Fajr resant. Instants d'asfíxia en un estadi mut, trencat el silenci pels càntics grollers d'uns pocs, emmudits per la majestuosa afició de l'Esportiu, que trenca a cantar el nom del noi que segueix tirat en el sòl, però que comença a reaccionar, encara que els jugadors no ho perceben. Els metges treballen.Fernando Torres és un d'aquests jugadors que no aixeca animadversió ni tan sols entre els afeccionats del Reial Madrid. És campió del món, és doble campió d'Europa, ha guanyat la Champions, l'Europa League... Ha guanyat tot i vol guanyar alguna cosa amb el seu Atlètic. Però encara que hagués estat el pitjor davanter del món, sobre l'herba de Riazor seguia tirat el marit de Olalla, el pare de Nora, de Leo i d'Elsa, que recobra el coneixement a poc a poc. Els doctors decideixen instal·lar-ho en una llitera amb un collet i portar-ho a poc a poc, molt a poc a poc, cap a l'ambulància, que espera. En algun lloc del camp Álex Bergantiños, que és qui va fort al xoc amb el Nen, té la mirada perduda. Només hi ha una persona que és capaç d'anar més enllà de Torres. Diego Simeone li diu a Antoine Griezmann:- Ell es va. Juguem amb 4-4-1, tu com a davanter.Griezmann li mira. No li ve.el calor dels sogres i el missatge per la esposaTorres ja està en l'ambulància i comença a parlar. Està conscient i orientat. Ho desvetlla en Radi Marca el seu cap de premsa, Antonio Sanz. Perdó, no és el seu cap de premsa. És el seu amic. I després, com a mitja hora després que Fernando Torres caigués al sòl, l'Atlètic emet un comunicat que parla d'un «traumatisme cranioencefàlic» i també que passaria la nit en «observació». A Torres li fan un TAC cranial i cervical. No hi ha alteracions ni lesions traumàtiques

jueves, 2 de marzo de 2017

HARRY POTTER

Nicolás Roura

La saga de Harry Potter l’ha escrita J.K Rowling (escriptora britànica). Jo sóc un gran fan d’aquesta saga tant de llibres com de pel·lícules. 
El primer llibre es va treure al 1997, que va tenir molt èxit, J.K Rowling es va valorar com a escriptora professional.
El segon al 1998- el tercer al 1999- el quart al 2000- el cinquè al 2003- 
el sisè al 2005- el setè al 2007- el vuitè al 2016.


HISTÒRIA DE HARRY POTTER Y LA PEDRA FILOSOFAL
Harry Potter és orfe i viu en unes condicions infrahumanes a casa d’uns tiets despietats fins al dia que descobreix els seus dots de mag i és convidat a estudiar a una escola de màgia i bruixeria. Allà, a més d’aprendre l’ofici, haurà de combatre Voldemort (l’assassí de els seus pares), que encarna les forces del mal, i defensar la joia de l’escola, una pedra filosofal que, segons sembla, n’hi ha més d’un que vol trobar.

Aquesta saga de llibres o pel·lícules és d’aventures y la recomano totalment. Perquè aquest llibre és interesant, curiós y (en moments) divertit. A més a més el que fa és enganxar-te, és a dir , que fa que no paris de llegir i no tens ganes d’acabar