La primavera

LA PRIMAVERA

Vitia Comas

La primavera es un moment de colors ,i molta claredat, els arbres floreixen.

És el període que les flors es converteixen en somnis alegres ,les amistats ,les rialles concorden en aquests dies tan bonics. Amb els amics te’n vas en un camp i que en uns arbres hi han pomes verdes. És un temps de passar amb família i amb els germans. La pluja fa que els pagesos es converteixen en persones  alegres. A la platja no és un lloc per anar en aquest mes però si que és un moment per disfrutar de la brisa que t’acaricia la cara .La vegetació creix ,els animals son fàcils de veure  interactuant amb la natura. Les fulles canvien de color segons l’estació. És aquell temps que puc gaudir més de la natura sencera.

Atac terrorista a Madrid

L’ atac ha estat produït per les forces de les bandes d’ETA i els Yihadistes.

A Madrid ha succeït un acte terrorista de cuatre explosions, dos al Parlament dels diputats i

els altres artefactes  han explotat a l’aeroport de Barajas i les líneas de trens.

Fa setmanes la policía va trovar un pis pled’estratègies per cometre uns horrorosos atacs terroristes.

Aquest matí un conductor d’autobús ha confessat que ha transportat als participants d’aquest esdeveniment tant esgarrifós.

Ha  passat a les 11:00 hores  les primeres amenaces. I després han atacat amb tot l’armament fort. Per conquistar el món amb la religió musulmana en el nom d’Alà.

Han mort més de 12.000 persones i 570 persones en estat crític. Això encara no s’ha acabat, l’exèrcit per el carrer, alerta máxima. Els d’ETA i els yihadistes tenen rehens, el Rajoy i Pablo Iglesias.

Vitia Comas

BARÇA VS REAL MADRID

Hi ha algunes dades que diuen que un és millor que l’altre:

-Títols

-Partits guanyats i perduts d’aquest any

-Qui a guanyat més clàsics

TÍTOLS

                                                                      Real Madrid             Barcelona

Copes d’Europa (Champions League):           XI                              V      

                              Mundials de Clubs:           II                              III

                     Copes Intercontinentals:          III                           

                        Supercopes d’Europa:            III                             V                  

                               Copes de la Uefa:             II                             

                                              Lligues:            XXXII                        XXIV

Nicolás Roura, continuarà...

                                  Copes del Rey:               XIX                        XXVIII

                     Supercopes d’Espanya:                IX                          XII

                             Copes de la Lliga:                   I                        II

                      Petites copes del Món:                  II                       

                                 Copes Llatines:                   II                      II

                              Copes Regionals:                XVIII                    

                      Trofeus Mancomunats:                 V                        

POESIA EN CATALÀ

La meva germana

Gerard Roca

Fa vuit anys que la meva mare em va sorprendre amb una noticia

no era pas una carícia

i venia amb el meu pare.

Em van agafar entre els dos i...

La sorpresa era que la meva mare estava embarassada.

Jo estava molt emocionat.

Caram!! quina abraçada.

Ho recordo com si fos ara.

Era com una nina, molt petita

amb poc cabell però amb dos botons a la cara

que em miraven fixament.

Molt abrigada, amb més capes que una ceba,

era com a un armari ple de roba a casa meva.

Les mans les tenia fredes com el gel,

i es ungles petites com grans d’arròs

i esgarrapaven com les d’un gos

era molt mona però a la vegada molt ploranera.

Ja la teníem aquí, per ara i per sempre.

UNA EXCURSIÓ PEL BOSC

Una excursió pel bosc

Gerard Rodríguez

Al 2009 vaig anar a una excursió amb la meva família i uns amics. Vam anar a un bosc el camí era estret, ensorrat i amb molta pols. Quan estàvem a la meitat del camí vam veure un pi gegant. El pi estava en un descampat. Aquest pi estava aguantat amb troncs i claus ja que tenia un gran tall al seu tronc. Era la única manera de fer-lo viure i que s’aguantés. El primer tronc era molt gran i després ja començava la ramificació. Al final del camí hi havia una capella amb una Verge. A dins ens vam fer una fotografia i vam tornar. Va ser un dia espectacular.

Per Oscar González

Abans d'aquest minut 85, van passar un munt de coses que ningú recordarà. Des d'aquest minut 85 i fins a dins de molt temps, la imatge del partit entre l'Esportiu i l'Atlètic serà la de Fernando Torres tirat en el sòl, inconscient, després d'un xoc amb Alex Bergantiños. Àrea pròpia. Una pilota ploguda del cel. Torres, d'esquena a la seva porteria, ho mira caure. Ho caboteja cap a enrere i, sense temps per res més, el xoc amb el rival és terrorífic. Cau al sòl com un fardell i copeja amb la cara en l'herba. José María Giménez, que estava just al costat, es porta les mans al capdavant, es gira demanant ajuda als metges -«una ambulància, una ambulància», crida- i s'agenolla al costat del seu company per intentar fer-li... Pel que sigui, perquè al costat d'ell s'agenolla també Gabi i Vrsaljko. El croat s'abalança sobre ell i li fica el dit en la boca intentant treure-li la llengua perquè no s'ofegui. No li dóna temps. Ja arriben els metges. A partir d'aquí, cinc minuts angoixants. L'alè del deportivismo Futbolistas plorant, Giménez amagat sota la seva samarreta, Fajr resant. Instants d'asfíxia en un estadi mut, trencat el silenci pels càntics grollers d'uns pocs, emmudits per la majestuosa afició de l'Esportiu, que trenca a cantar el nom del noi que segueix tirat en el sòl, però que comença a reaccionar, encara que els jugadors no ho perceben. Els metges treballen.Fernando Torres és un d'aquests jugadors que no aixeca animadversió ni tan sols entre els afeccionats del Reial Madrid. És campió del món, és doble campió d'Europa, ha guanyat la Champions, l'Europa League... Ha guanyat tot i vol guanyar alguna cosa amb el seu Atlètic. Però encara que hagués estat el pitjor davanter del món, sobre l'herba de Riazor seguia tirat el marit de Olalla, el pare de Nora, de Leo i d'Elsa, que recobra el coneixement a poc a poc. Els doctors decideixen instal·lar-ho en una llitera amb un collet i portar-ho a poc a poc, molt a poc a poc, cap a l'ambulància, que espera. En algun lloc del camp Álex Bergantiños, que és qui va fort al xoc amb el Nen, té la mirada perduda. Només hi ha una persona que és capaç d'anar més enllà de Torres. Diego Simeone li diu a Antoine Griezmann:- Ell es va. Juguem amb 4-4-1, tu com a davanter.Griezmann li mira. No li ve.el calor dels sogres i el missatge per la esposaTorres ja està en l'ambulància i comença a parlar. Està conscient i orientat. Ho desvetlla en Radi Marca el seu cap de premsa, Antonio Sanz. Perdó, no és el seu cap de premsa. És el seu amic. I després, com a mitja hora després que Fernando Torres caigués al sòl, l'Atlètic emet un comunicat que parla d'un «traumatisme cranioencefàlic» i també que passaria la nit en «observació». A Torres li fan un TAC cranial i cervical. No hi ha alteracions ni lesions traumàtiques

HARRY POTTER

Nicolás Roura

La saga de Harry Potter l’ha escrita J.K Rowling (escriptora britànica). Jo sóc un gran fan d’aquesta saga tant de llibres com de pel·lícules. 
El primer llibre es va treure al 1997, que va tenir molt èxit, J.K Rowling es va valorar com a escriptora professional.
El segon al 1998- el tercer al 1999- el quart al 2000- el cinquè al 2003- 
el sisè al 2005- el setè al 2007- el vuitè al 2016.

HISTÒRIA DE HARRY POTTER Y LA PEDRA FILOSOFAL
Harry Potter és orfe i viu en unes condicions infrahumanes a casa d’uns tiets despietats fins al dia que descobreix els seus dots de mag i és convidat a estudiar a una escola de màgia i bruixeria. Allà, a més d’aprendre l’ofici, haurà de combatre Voldemort (l’assassí de els seus pares), que encarna les forces del mal, i defensar la joia de l’escola, una pedra filosofal que, segons sembla, n’hi ha més d’un que vol trobar.

Aquesta saga de llibres o pel·lícules és d’aventures y la recomano totalment. Perquè aquest llibre és interesant, curiós y (en moments) divertit. A més a més el que fa és enganxar-te, és a dir , que fa que no paris de llegir i no tens ganes d’acabar

MY FAVOURITE ANIMAL

Noel Pera

The cat is a very old animal because it was used by the Egyptians, and they said that if you look at the cat´s eyes you will be transported to another world.
It´s a domestic animal that you can have in your house if you want, but this doesn´t mean that all the cats are in houses. There are lots of cats in the streets and they don´t have any help or owner.
This feline has different type of colour: black, white, grey, black with white spots, grey with black spots... And if the cat has three different colours is sure that it is a female cat. 

El nostre col·legi

per Noel Pera

El nostre col·legi és molt bonic. A mi m´agrada molt perquè te uns jardins molt grans i
m´encanta la natura. A més a més te molts edificis, per exemple l´oratori, el menjador,
el poliesportiu... Totes aquestes estructures no s´han construït així a la primera, es va
tardar anys en poder construir-ho tot. Porta més de 50 anys obert i crec que no és per
sort.
Hi ha servei de menjador. No es pot dir que el menjar sigui el millor però a mi no em
sembla molt dolent.
Tenim un poliesportiu molt bonic que ens resguarda quan fa fred, un camp de futbol
11 de sorra on el que fem voltes i un camp d´herba de futbol 7 al que anem moltes
vegades.
A l´oratori podem passar una estona amb Jesús parlant-li de moltíssimes coses o
confessar-nos i a les classes aprenem tot el que cal.
En definitiva, la meva escola m´encanta.

ELS MIRACLES DE JESÚS

per Alejandro Carrillo

Curacions

Jesús va curar a molts malalts.

Cecs, Leprosos, Paralítics, sordmuts.

De vegades ho feia un a un parlant amb el malalt.

D’altres, imposant les mans sobre grups de malalts que li posaven al davant.

Un home ple de lepra li va dir de genolls.

-Senyor, si vols em pots purificar.

Jesús va estendre la mà i el tocà dient.

-Ho vull, quedar pur.

Un home que era pedint almoina  va veure Jesús i el cridà.

-Senyor fes que hi vegi

Jesús li digué

-Recobra la vista, la teva fe t’ha salvat.

Expulsions de dimonis

De vegades es trobava amb persones posseides pel dimoni.

Reaccionaven violentament quan veien a jesús, però ell els ordenava abondonar aquell cos, i l'obeien.

Hi havia un home posseit per un esperit impur.

Quan veie Jesús, va començar a xisclar i sacsejar-se violentament.

Jesús li manà.

-Calla i surt d’aquest home.

Llavors l’esperit maligne en va sortir.

Resurreccions

Jesús també va retornar la vida a persones havien mort.

A un jove que li anaven a enterrar.

A una nena de dotze anys que acabava de morir.

A Llàtzer, que feia quatre dies  que era al sepulcre.

Accions sobre la natura

Va convertir l’aigua en vi a les noces de Canà.

En dues ocasions va manar als apostols que tiressin la xarxa al mar, després d’una nit infructuosa, i les xarxes sortien plenes de peixos.

També dues vegades va alimentar la multitus amb una mica de pa.

Una vegada anava a la barca amb els apòstols i es va aixecar un gran temporal al llac.

Jesús dormia tranquilament.

Ells el despertaren, ell va manar al vent i a l’aigua que paresin i seguí una bonança.

Una historieta

Per Gerard Rodríguez  

Hi havia una vegada, una nit de Nadal plujosa, en Pau estava jugant  i la Laia estava ajudant a la mare a preparar  el sopar per tots els convidats. Ja era hora d’anar a picar el tió perquè cagués els regals. A la nit quan tots estaven sopant va venir el Pare Noel i només va deixar un paquet.

Al dia següent quan estaven tots a casa d’en Pau i la Laia  l’oncle, el cosins, els avis, el pare, la mare etc... Van anar a obrir els regals i es van adonar de que només va deixar un paquet. En Pau va preguntar:

-         I com el repartirem si només hi ha un?

El cosí va contestar:

-         Doncs un tros per a cada un.

Però l’oncle va respondre:

-         Però i si no arriba per a tots? El paquet és mitjà, si fós gran el podrien tallar.

El cosí que era el més llest de tots va obrir el paquet. Quan va treure el paper de regal es va donar compte de que era un bingoloto. A la caixa va llegir que podien jugar 24 persones i van poder jugar tot el temps que volien fins que se’n anessin tots a casa.

Després va llegir les instruccions, deien:

Instruccions del joc:

Hi han 90 pilotetes.  A cada piloteta hi ha un  número de l’1 al 90. Cada piloteta té un forat que li correspon. Les fitxes serveixen per quan diguin un número que està en el teu cartell i la fiques a sobre.

 El pare va dir:

-         Carai! Les instruccions són molt difícils.

La mare cantava i nosaltres posàvem les fitxes.

El pare va fer línia i en Pau va fer bingo després vam fer una altre partida la mare i en Pau van fer línia a la vegada i al bingo vam empatar: la mare, el pare, l’avia, el oncle i en Pau. No sabien que s’emportava els diners que hi havia en la capseta petita i al final de la nit ven decidir qui se’ls  emportava i al final la persona que se’ls endur va ser l’oncle. Després ens vam anar cap a casa del oncle i vam fer una festa i ven seguir jugant al bingo loto.

Quan ja havia acabat el dia del Pare Noel van arribar els reis. Estaven a dilluns 3 de gener de 2015. Estaven  preparant l’arbre de Nadal amb totes les boles, els angelets i les llums de colors. Després van preparar el Betlem amb totes les figuretes: la Verge Maria,  Sant Josep, Jesús, la senyora dels ous, els pastors, els àngels i el caganer. Quan va arribar el dia 5, a la tarda van anar a la cavalcada de reis. Llavors van veure una paradeta de xurros i van comprar uns quants per tots. Després van anar a casa d’en Pau i la Laia i es van menjar els xurros. Van comptar els caramels de la bossa de la cavalcada en total hi havien 174 caramels i van repartir-los entre tots. Després van sopar a casa de en Pau i la Laia. Hi havia pollastre rostit amb patates fregides i truita a la francesa. En Pau va dir:

-         Mare el pollastre està boníssim!

I la Laia estava pensant:

-         Demà serà un gran dia perquè és el dia de reis!!!

Al dia següent quan la Laia es va aixecar va anar al menjador en silenci per veure els regals. Va al·lucinar perquè va veure més del compte com que hi havien tants es va estranyar i va pensar:

-         Aquí estan els regals de tota la família.

Després va anar al llit de la mare i el pare i va començar a votar com una boja al llit i va dir:

-         Mare, pare veniu ràpid que els reis han vingut!

I la mare va dir:

-         Laia esperat a que estem tots perquè encara en Pau esta dormint i el pare igual. Un moment, ara anirem.

Quan ja estaven tots desperts van anar cap a l’arbre de Nadal i van veure tots els regals que hi havia a sota de l’arbre. La Laia va dir:

-         Pare a que hi han molts regals.

El pare li va contestar:

-         Si Laia si que hi ha molts si.

I en Pau va dir:

-         Mare meva hi ha moltíssims.

Van obrir tots els regals que li pertocaven.

Després van venir els avis, els oncles i els cosins i van obrir els regals que faltaven seus perquè hi havia regals d’amics i coneguts.

Quan en Pau va obrir el primer regal va dir:

-         Alaaaaaaa, un Ferrari teledirigit! M’encanta!!!

Després la Laia va obrir el seu regal i va dir:

-         Visca! És la nina que vaig demanar!

I entre tots els crits que van fer quan van veure els seus regals després van es van fixar en que els regals eren de persones que no coneixien i el pare va dir:

-         Mare meva Andreu Garcia però qui es aquest home!!

I  la mare va dir:

-         I aquesta qui és, Berta Pujol que estrany.

I després en Pau es va fixar que a sota de la manta del tió hi havia una nota que havien deixat els reis que deia:

Hola que tal família sentim molestar-vos però es que aquest any tenim molts regals que repartir i per això hem deixat uns quants a casa vostra per descarregar una mica que venim molt cansats. Necessitem que ens ajudeu a repartir-los perquè  quan tornem a casa vostra no els podrem repartir perquè serà de dia.

Firmat els tres reis d’Orient

En Pau va dir:

-         Mans a l’obra!

ELS NOSTRES PROJECTES DE SCIENCE

Com a activitat final del tema que hem estudiat en aquesta unitat -la salut i els riscos- hem fet un projecte sobre els criteris que cal tenir en compte a l'hora de prevenir accidents.

EM DIC JULIÁN

per Julián Caro



Sóc el Julian. Tinc 11 anys. Els meus ulls són clars i el meu cabell és negre. Medeixo 1,53 metres d'alt i peso 39 quilograms.

El meu menjar preferit és el sushi. Els meus punts forts són els esports i els jocs i els meus punts febles són l'ordre i la literatura.

Sóc optimista però també em puc enfadar per alguna cosa que no m'agradi.

Aquest any m'ha agradaría millorar la lectura per poder millorar la literatura.

US EXPLICO COM SÓC JO

per Vitia Comas

Jo sóc de mitjana altura, ros com el sol i ulls foscos com la nit. Això que he escrit no és per presumir del meu aspecto. Ara explicaré la meva persona per dintre, carácter molt dur i a la vegada cor molt gran, punyta i "xinxon" es pot dir que ho sóc, quan m'ho proposo de ser bo i estimar ho aconsegueixo, traballador pero a vegades la mandra em guanya.
M'agradaria guanyar el meu carácter i estimar i tractar més bé que ara.