La meva germana
Gerard Roca
Fa vuit anys que la meva mare em va sorprendre amb una noticia
no era pas una carícia
i venia amb el meu pare.
Em van agafar entre els dos i...
La sorpresa era que la meva mare estava embarassada.
Jo estava molt emocionat.
Caram!! quina abraçada.
Ho recordo com si fos ara.
Era com una nina, molt petita
amb poc cabell però amb dos botons a la cara
que em miraven fixament.
Molt abrigada, amb més capes que una ceba,
era com a un armari ple de roba a casa meva.
Les mans les tenia fredes com el gel,
i es ungles petites com grans d’arròs
i esgarrapaven com les d’un gos
era molt mona però a la vegada molt ploranera.
Ja la teníem aquí, per ara i per sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario