Abans d'aquest minut 85, van passar un munt de coses que ningú recordarà. Des d'aquest minut 85 i fins a dins de molt temps, la imatge del partit entre l'Esportiu i l'Atlètic serà la de Fernando Torres tirat en el sòl, inconscient, després d'un xoc amb Alex Bergantiños. Àrea pròpia. Una pilota ploguda del cel. Torres, d'esquena a la seva porteria, ho mira caure. Ho caboteja cap a enrere i, sense temps per res més, el xoc amb el rival és terrorífic. Cau al sòl com un fardell i copeja amb la cara en l'herba. José María Giménez, que estava just al costat, es porta les mans al capdavant, es gira demanant ajuda als metges -«una ambulància, una ambulància», crida- i s'agenolla al costat del seu company per intentar fer-li... Pel que sigui, perquè al costat d'ell s'agenolla també Gabi i Vrsaljko. El croat s'abalança sobre ell i li fica el dit en la boca intentant treure-li la llengua perquè no s'ofegui. No li dóna temps. Ja arriben els metges. A partir d'aquí, cinc minuts angoixants. L'alè del deportivismo Futbolistas plorant, Giménez amagat sota la seva samarreta, Fajr resant. Instants d'asfíxia en un estadi mut, trencat el silenci pels càntics grollers d'uns pocs, emmudits per la majestuosa afició de l'Esportiu, que trenca a cantar el nom del noi que segueix tirat en el sòl, però que comença a reaccionar, encara que els jugadors no ho perceben. Els metges treballen.Fernando Torres és un d'aquests jugadors que no aixeca animadversió ni tan sols entre els afeccionats del Reial Madrid. És campió del món, és doble campió d'Europa, ha guanyat la Champions, l'Europa League... Ha guanyat tot i vol guanyar alguna cosa amb el seu Atlètic. Però encara que hagués estat el pitjor davanter del món, sobre l'herba de Riazor seguia tirat el marit de Olalla, el pare de Nora, de Leo i d'Elsa, que recobra el coneixement a poc a poc. Els doctors decideixen instal·lar-ho en una llitera amb un collet i portar-ho a poc a poc, molt a poc a poc, cap a l'ambulància, que espera. En algun lloc del camp Álex Bergantiños, que és qui va fort al xoc amb el Nen, té la mirada perduda. Només hi ha una persona que és capaç d'anar més enllà de Torres. Diego Simeone li diu a Antoine Griezmann:- Ell es va. Juguem amb 4-4-1, tu com a davanter.Griezmann li mira. No li ve.el calor dels sogres i el missatge per la esposaTorres ja està en l'ambulància i comença a parlar. Està conscient i orientat. Ho desvetlla en Radi Marca el seu cap de premsa, Antonio Sanz. Perdó, no és el seu cap de premsa. És el seu amic. I després, com a mitja hora després que Fernando Torres caigués al sòl, l'Atlètic emet un comunicat que parla d'un «traumatisme cranioencefàlic» i també que passaria la nit en «observació». A Torres li fan un TAC cranial i cervical. No hi ha alteracions ni lesions traumàtiques
jueves, 9 de marzo de 2017
Per Oscar González
Abans d'aquest minut 85, van passar un munt de coses que ningú recordarà. Des d'aquest minut 85 i fins a dins de molt temps, la imatge del partit entre l'Esportiu i l'Atlètic serà la de Fernando Torres tirat en el sòl, inconscient, després d'un xoc amb Alex Bergantiños. Àrea pròpia. Una pilota ploguda del cel. Torres, d'esquena a la seva porteria, ho mira caure. Ho caboteja cap a enrere i, sense temps per res més, el xoc amb el rival és terrorífic. Cau al sòl com un fardell i copeja amb la cara en l'herba. José María Giménez, que estava just al costat, es porta les mans al capdavant, es gira demanant ajuda als metges -«una ambulància, una ambulància», crida- i s'agenolla al costat del seu company per intentar fer-li... Pel que sigui, perquè al costat d'ell s'agenolla també Gabi i Vrsaljko. El croat s'abalança sobre ell i li fica el dit en la boca intentant treure-li la llengua perquè no s'ofegui. No li dóna temps. Ja arriben els metges. A partir d'aquí, cinc minuts angoixants. L'alè del deportivismo Futbolistas plorant, Giménez amagat sota la seva samarreta, Fajr resant. Instants d'asfíxia en un estadi mut, trencat el silenci pels càntics grollers d'uns pocs, emmudits per la majestuosa afició de l'Esportiu, que trenca a cantar el nom del noi que segueix tirat en el sòl, però que comença a reaccionar, encara que els jugadors no ho perceben. Els metges treballen.Fernando Torres és un d'aquests jugadors que no aixeca animadversió ni tan sols entre els afeccionats del Reial Madrid. És campió del món, és doble campió d'Europa, ha guanyat la Champions, l'Europa League... Ha guanyat tot i vol guanyar alguna cosa amb el seu Atlètic. Però encara que hagués estat el pitjor davanter del món, sobre l'herba de Riazor seguia tirat el marit de Olalla, el pare de Nora, de Leo i d'Elsa, que recobra el coneixement a poc a poc. Els doctors decideixen instal·lar-ho en una llitera amb un collet i portar-ho a poc a poc, molt a poc a poc, cap a l'ambulància, que espera. En algun lloc del camp Álex Bergantiños, que és qui va fort al xoc amb el Nen, té la mirada perduda. Només hi ha una persona que és capaç d'anar més enllà de Torres. Diego Simeone li diu a Antoine Griezmann:- Ell es va. Juguem amb 4-4-1, tu com a davanter.Griezmann li mira. No li ve.el calor dels sogres i el missatge per la esposaTorres ja està en l'ambulància i comença a parlar. Està conscient i orientat. Ho desvetlla en Radi Marca el seu cap de premsa, Antonio Sanz. Perdó, no és el seu cap de premsa. És el seu amic. I després, com a mitja hora després que Fernando Torres caigués al sòl, l'Atlètic emet un comunicat que parla d'un «traumatisme cranioencefàlic» i també que passaria la nit en «observació». A Torres li fan un TAC cranial i cervical. No hi ha alteracions ni lesions traumàtiques
Abans d'aquest minut 85, van passar un munt de coses que ningú recordarà. Des d'aquest minut 85 i fins a dins de molt temps, la imatge del partit entre l'Esportiu i l'Atlètic serà la de Fernando Torres tirat en el sòl, inconscient, després d'un xoc amb Alex Bergantiños. Àrea pròpia. Una pilota ploguda del cel. Torres, d'esquena a la seva porteria, ho mira caure. Ho caboteja cap a enrere i, sense temps per res més, el xoc amb el rival és terrorífic. Cau al sòl com un fardell i copeja amb la cara en l'herba. José María Giménez, que estava just al costat, es porta les mans al capdavant, es gira demanant ajuda als metges -«una ambulància, una ambulància», crida- i s'agenolla al costat del seu company per intentar fer-li... Pel que sigui, perquè al costat d'ell s'agenolla també Gabi i Vrsaljko. El croat s'abalança sobre ell i li fica el dit en la boca intentant treure-li la llengua perquè no s'ofegui. No li dóna temps. Ja arriben els metges. A partir d'aquí, cinc minuts angoixants. L'alè del deportivismo Futbolistas plorant, Giménez amagat sota la seva samarreta, Fajr resant. Instants d'asfíxia en un estadi mut, trencat el silenci pels càntics grollers d'uns pocs, emmudits per la majestuosa afició de l'Esportiu, que trenca a cantar el nom del noi que segueix tirat en el sòl, però que comença a reaccionar, encara que els jugadors no ho perceben. Els metges treballen.Fernando Torres és un d'aquests jugadors que no aixeca animadversió ni tan sols entre els afeccionats del Reial Madrid. És campió del món, és doble campió d'Europa, ha guanyat la Champions, l'Europa League... Ha guanyat tot i vol guanyar alguna cosa amb el seu Atlètic. Però encara que hagués estat el pitjor davanter del món, sobre l'herba de Riazor seguia tirat el marit de Olalla, el pare de Nora, de Leo i d'Elsa, que recobra el coneixement a poc a poc. Els doctors decideixen instal·lar-ho en una llitera amb un collet i portar-ho a poc a poc, molt a poc a poc, cap a l'ambulància, que espera. En algun lloc del camp Álex Bergantiños, que és qui va fort al xoc amb el Nen, té la mirada perduda. Només hi ha una persona que és capaç d'anar més enllà de Torres. Diego Simeone li diu a Antoine Griezmann:- Ell es va. Juguem amb 4-4-1, tu com a davanter.Griezmann li mira. No li ve.el calor dels sogres i el missatge per la esposaTorres ja està en l'ambulància i comença a parlar. Està conscient i orientat. Ho desvetlla en Radi Marca el seu cap de premsa, Antonio Sanz. Perdó, no és el seu cap de premsa. És el seu amic. I després, com a mitja hora després que Fernando Torres caigués al sòl, l'Atlètic emet un comunicat que parla d'un «traumatisme cranioencefàlic» i també que passaria la nit en «observació». A Torres li fan un TAC cranial i cervical. No hi ha alteracions ni lesions traumàtiques
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario